Historia
Igl ei buca enconuschent co l’emprema Cuort claustrala a Trun veseva ora el liug, nua che la Cuort sepresenta oz sco marcant edifeci en stil baroc all’extrada vest dil vitg. A caschun d’ina excavaziun han ins bein anflau 1989 fundaments da baghetgs precedents. Tenor quellas restonzas sto l’emprema casa esser stada in sempel baghetg, che tonscha forsa anavos sin igl onn 765, cu la claustra ei vegnida tier igl emprem possess a Trun entras ina donaziun el testament digl uestg Tello. Quella mudesta casa surveva bein per l’administraziun dils beins claustrals a Trun, suenter 1424 plinavon alla Ligia Grischa sco liug da seduta e dertgira. En vesta all’impurtonza carschenta dalla Ligia Grischa ha igl avat Nicolaus Tyron da Trun schau ereger 1588 sin ils fundaments dall’emprema casa in baghetg empau pli grond. Da quei edifeci ein pliras parts vegnidas surpridas pli trad, sco per exempel posts d’escha e da finiastras tagliai en crap.
El temps dil prenci-avat Adalbert II de Medell (1655-1696) ha la claustra saviu finanziar ed ereger in niev baghetg, pli gronds e pli spazius. Quei edifeci ei vegnius erigius da 1674-1796
Igl impressari Pedrut de Rungs di Lugnez ha construiu in dil pli bials baghetgs profan-barocs dalla regiun.
Il successur dil prenziavat Adalbert II de Medel, Adalbert III Defuns (1696-1719), ei sededicaus cumpleinamein alla finiziun digl edifeci cun in adequat indrez intern. Leutier tuccava gl’engrondiment dils locals d’abitar digl avat, il tablegiau dalla stiva digl avat e la creaziun interna dalla sala da dertgira.
Era la construcziun d’ina caplutta da casa en il tierz plaunterren e la pictura da Maria sur L’entrada van anavos sin Adalbert III. En il decuors dil proxim temps ei la « Cuort claustrala » buc vegnida midada en sia construcziun.
Il quart grond incendi en la historia dalla claustra 1846 ha caschuna ina gronda miseria finanziala e quella ha motivau igl avat da vender ils beins e la cuort a Trun.
Sco cumprader ei la finala cumparius Gion Giachen Cavegn, in emigrant da Dardin, ch’ei vegnius tier beinstonza en Spania. Aschia ei la cuort claustrala stada en possess privat e surveva a treis famiglias sco avdonza. La sala da dertgira ei denton adina restada reservada alla dertgira disctricuala dalla Cadi.
Ils onns 1930-1934 stueva il baghetg vegnir sanaus extendidamein. Il schaner 1934 ei vegnida fundada la fundaziun «Cuort Ligia Grisch». Igl emprem Cussegl da fundaziun consisteva da tschun commembers: dus cussegliers guvernativs, il president dalla dertgira disctrictuala, il president communal da Trun ed il directur dalla Viafier Retica.
Ils onns 1989-1992 ein succedidas lavurs da renovaziun fundamentalas ch’ein vegnidas exequidas dall’architecta Monika Brügger da Cuera.
